Fa uns mesos que s’està cuinant el projecte ‘Entre mans’. De fet, no s’està cuinant, ja s’ha tirat endavant i està arribant a la seva recta final. Es tracta, d’un projecte col·laboratiu i artístic i que té com a principal objectiu la inclusió. És una iniciativa que s’ha dut a terme amb usuaris d’APRODISCA, l’Escola Les Muralles de Montblanc i l’artista Esther Ramon. De fet, Ramon és la persona que ho ha dirigit tot, i de qui va sorgir la idea. Ja fa anys que viu a Montblanc, i està arrelada a la Conca de Barberà, però és de Terrassa i havia fet coses similars a Terrassa, i tenia diverses experiències. L’artista explica que «feia temps que tenia ganes de tirar endavant una iniciativa d’aquestes característiques al territori».
Així doncs, durant diferents sessions han treballat per fer entre els infants i els adults, un mural escultòric que ara està a la seva recta final. És a dir, la feina que queda és tota per Ramon, mentre que els participants de l’‘Entre mans’ ja no han de fer res més. Tot es va iniciar amb algunes activitats de coneixença, Així doncs, van anar al bosc, i van fer una iniciativa que havia proposat un altre artista. La idea d’anar al bosc no era aleatòria, perquè el fil conductor de tot això, ha sigut la natura i els arbres. Així, els infants i els usuaris d’APRODISCA van tenir l’oportunitat de trencar el gel, i conèixer-se millor.
Abans de tirar endavant els tallers van fer algunes activitats per conèixer-se
Després d’aquesta primera presa de contacte passaven a l’acció. Un dels alumnes de l’Escola Les Muralles de Montblanc s’asseia amb una de les persones d’APRODISCA i feien una construcció. Entre l’infant i l’adult es guiaven, i es posaven d’acord, per anar fent una part d’aquest mural escultòric. Entre riures l’artista assegura que al final eren més els usuaris d’APRODISCA que guiaven els nens i les nenes que «els mateixos infants», ja que aquests últims anaven rotant, mentre que els usuaris d’APRODISCA sempre repetien.
Amb tot Esther Ramon considera que tota l’activitat ha sigut «molt positiva», i que tot plegat ha sigut «un treball conjunt». Creu que al final tot això ha de concloure en què quan els infants i els adults es trobin pel carrer «se saludin, puguin parlar». Quan feien les escultures parlaven ja entre ells i s’explicaven diverses coses, hi havia, així com indica l’escultora «una espècie d’intercanvi». Així poden veure aquestes persones que tenen algun tipus de discapacitat, com una més a la societat, sense fer cap mena de discriminació. Ramon conclou que al final «tots tenim les nostres dificultats, i les nostres coses», i així el projecte ha servit com d’integració, en un col·lectiu que sempre es treballa per la seva integració social.
Tot plegat, ha estat finançat per la Diputació de Tarragona, i la Fundació Martí l’Humà. Tot Conca. El resultat final, que a hores d’ara l’està treballant Esther Ramon, ha de ser un arbre que té unes arrels més petites, que representen els infants, juntament amb unes mans que representen els usuaris d’APRODISCA, juntament amb unes fulles i uns cors. Consideren que aquest sistema d’intercanvi ha funcionat molt bé.
