És el centre neuràlgic de Valls, on s’ubiquen moltes entitats, cooperatives, emblemàtics edificis i comerços centenaris. El Barri Antic o Centre Històric explica la història de la ciutat a través de les parets de les seves cases, dels mercats setmanals i de la gent que hi viu des de fa dècades. És la seu de l’ajuntament, és on hi ha el campanar més alt de Catalunya o la plaça més castellera.
El barri està format per carrers estrets i irregulars que «responen a una morfologia del moment en què es prescindia del vehicle, afavoria els desplaçaments a peu i la vida al carrer», explica al Diari la representant de l’equip de treball de l’Associació Barri Antic, Lurdes Quintero. «Per això seguim reivindicant aquest ús pel qual van ser creats, la quotidianitat i les relacions de proximitat», afegeix.
La degradació del barri s’ha aprofundit els darrers anys. Ara, el repte és reflotar-lo perquè torni a ser el motor d’èpoques passades. La convivència, el tancament de botigues, els immobles buits i deteriorats són algunes de les principals problemàtiques que arrossega.
Al barri hi viuen unes 4.000 persones. Molts dels antics residents han marxat a la perifèria i la zona s’ha anat apagant a tots els nivells. «Una cadena d’errors ha portat al barri a buidar-se d’habitants i a concentrar una elevada població en situació de vulnerabilitat», diu Quintero. «Les dades ens diuen que és un dels barris amb una de les rendes per càpita més baixes de tot el Camp de Tarragona», recorda. «Es parla de robatoris, es parla de baralles, es parla d’addiccions, es parla de tràfic de drogues, es parla de pisos ocupats, però no deixen de ser conseqüències d’un problema de fons molt més greu: l’exclusió social i la pobresa», manifesta.
El Centre Històric sempre ha estat un dels reptes més importants pels diferents equips de govern. Però encara queda un llarg camí per assolir aquesta fita. Recentment s’ha fet una empenta al barri amb iniciatives per revifar-lo, com una dotació directa dels pressupostos participatius, situant-lo al centre de les festes majors o amb la presència d’equipaments municipals que afavoreixin el moviment de gent. També hi ha projectades actuacions de microurbanisme, esponjant algunes zones estratègiques o situant el barri com a centre del creixement urbanístic dels propers anys, com contempla el nou POUM. La feina del dia a dia, però, es treballa de forma intensa des del mateix barri, amb un potent i actiu teixit associatiu.
«El Centre Històric de Valls és preciós i imprescindible. I des de l’Associació treballem cada dia per a dignificar-lo, per a mostrar totes aquelles virtuts que té», assegura Quintero. «També treballem perquè cada vegada més persones apostin per venir a viure aquí i pugui gaudir d’un indret històric mot especial», apunta.
Les necessitats actuals del barri passen pel «manteniment de patrimoni, l’adequació de l’ús de l’espai urbà a les necessitats actuals, la neteja i millora de l’entorn urbà o la millora de l’habitatge», expressa la representant de l’associació. Fa pocs anys es va crear la Taula del Barri Antic amb l’objectiu de tirar endavant un pla estratègic que frenés aquesta degradació. Però «les propostes no avancen a la mateixa velocitat que el barri actualment necessita», matisa Lurdes Quintero.
«Des de l’Associació hem estat apostant per abordar aquesta situació des d’un Pla Comunitari que inclogués la resolució de totes aquestes necessitats. Hem fet diferents reunions amb les regidories implicades. Tot i així no sembla ser una prioritat», manifesta.
Motius de seguretat i de convivència han fet que l’Ajuntament instal·li càmeres de videovigilància als carrers més cèntrics. Però «no han evitat que hi segueixi havent robatoris als comerços nit darrera nit», diu Quintero.
«No podem resoldre el motiu que fa que hi hagi persones al Centre Històric que necessitin, o triïn, robar?», qüestiona. Precisament, a conseqüència d’aquest fet, els veïns van fer protestes la passada primavera per demanar solucions.
Des de l’Associació Barri Antic tenen clara la definició de com ha de ser el barri en el futur més proper. I la resumeixen amb dos adjectius. «La vida al Centre Històric ha de ser fàcil i agradable», expressa Quintero. «Ha de ser fàcil trobar habitatge, ha de ser fàcil i agradable posar-hi un negoci, poder comprar-hi, poder-hi passejar, poder participar de les entitats i crear xarxes de convivència, habitar l’espai públic. Ha de ser fàcil i agradable viure al i del Centre Històric», manifesta. «Totes les problemàtiques s’han d’afrontar de forma decidida per un futur que no tingui res a veure amb el present», conclou.