<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

El ball parlat de Rodonyà, teatre de carrer per al poble

Enguany se celebren 10 anys de la recuperació d’aquesta manifestació artística, que segueix dempeus i aglutina la implicació d’un centenar de veïns. Avui dissabte hi ha representació

30 junio 2023 22:19 | Actualizado a 01 julio 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Avui és un dia important per als veïns i veïnes de Rodonyà (Alt Camp). Després de molts mesos d’esforç i treball, representen el seu ball parlat, el de Sant Joan Degollat. No només és un moment d’alegria per tota la feina feta durant aquest temps, també és un orgull poder mantenir aquesta tradició de finals del segle XIX que durant molts anys va ser una de les festivitats més destacades al municipi.

El ball parlat de Rodonyà va ser un dels últims que es va perdre al Camp de Tarragona. La tradició de teatre popular al carrer va anar decaient i amb prou feines els d’alguns municipis van arribar al segle XX. Un d’ells va ser el de Rodonyà, que va acabar desapareixent l’any 1916. De fet, els folkloristes Joan Amades i Joan Bial van documentar-lo cap a la dècada dels anys 30 i gràcies a això encara es conserva la música original.

Argument i trama

El ball parlat de Rodonyà és de caràcter hagiogràfic, és a dir, que té un significat religiós perquè explica la vida del patró de la parròquia del municipi. Concretament, parla dels últims dies de sant Joan abans de ser decapitat.

$!Imatge d’un edició del ball parlat a la plaça Major de Rodonyà. Foto: cedida

Isidre Pastor, historiador i un dels impulsors de la recuperació del ball a Rodonyà, explica que documents originals parlen del degollament d’aquest personatge. «Herodes té una aventura amb Heròdies, la dona del seu cunyat Felip. Davant d’això, sant Joan diu que no està bé que el rei tingui un afer amb la seva cunyada. És llavors quan Heròdies, juntament amb la seva filla Salomé, demana el cap de sant Joan Baptista, perquè és qui s’oposa a aquesta relació incestuosa».

Per tant, els dos moments clau de l’obra són l’escena on Salomé fa una dansa davant d’Herodes, i just després ve el degollament de sant Joan. «La pervivència d’aquest ball s’explica per aquestes dues escenes, que mantenien una mica l’interès del públic per la seva temàtica», afirma Pastor.

El moment del ball era especialment comentat entre la gent de l’època, ja que tots els papers de l’auca eren representats per homes –fet que ha canviat totalment avui dia–. «La dansa de la Salomé la feia un noi del poble i això feia gràcia a la població».

Recuperació de la tradició

Gairebé 100 anys més tard, el ball parlat de Rodonyà va tornar-se a representar al carrer gràcies a la voluntat d’un grup de persones amb ganes de recuperar aquesta manifestació artística de caràcter popular. Així doncs, el 29 de juny de 2013 sant Joan va tornar a ser decapitat en una obra teatral on es van veure implicats centenars de veïns i veïnes.

En aquest sentit, deu anys després d’aquella fita, l’Isidre comenta que les coses han canviat amb el temps. A finals del segle XIX vivien a Rodonyà unes 1.000 persones, i ara 500. «Tot i que el projecte compta amb el suport de tota la població, el grup implicat consta d’uns 30 actors, i una seixantena al grup de logística. Per tant, estem parlant de 100 persones implicades. En un poble de 500, déu-n’hi-do!», exclama.

El ball parlat de Sant Joan de Rodonyà va
ser un dels últims a desaparèixer l’any 1916

Cal tenir en compte que, abans, el ball parlat no era més que un acte ludicofestiu associat a la tradició cristiana. «Evidentment, hem vist a les fotos antigues que en aquell moment qualsevol cosa que es feia a nivell popular aglomerava molta gent, perquè no hi havia tantes coses com ara», assegura Pastor, qui també assenyala com els grups teatrals de molts pobles han estat l’herència dels balls parlats.

«A Rodonyà es va deixar de fer el ball parlat, però la tradició teatral no s’ha perdut –diu–. Es comencen a construir les sales dels casals o les cooperatives, i deixen el carrer per posar-se en locals, però les ganes de fer teatre hi són».

Ara ja fa anys que el ball parlat es representa uns dies després de Sant Joan, i, tal com diu l’Isidre, no només hi estan implicats els actors i les actrius, també hi passen hores els de vestuari, els dels decorats i els del muntatge. Dins d’aquesta heterogeneïtat de tasques, cadascú té un paper important per fer que l’obra surti rodona. Així és com el ball aglutina una pila de persones i crea un sentiment de poble, d’equip i de comunitat que és palpable en l’ambient de la representació.

Sota la direcció artística de Raimon Casals, el ball parlat de Sant Joan Degollat de Rodonyà torna un any més a omplir el carrer de teatre amateur, actuacions de carrers fetes pel poble i per al poble.

Comentarios
Multimedia Diari