Moltes vegades no som conscients de la barrera que suposa no conèixer l’idioma d’un lloc per poder desenvolupar-se. Ser una persona nouvinguda no és fàcil, i si el xoc cultural és gran, la cosa es complica encara més. A Valls ja fa uns anys que tiren endavant el programa Espai Coneixença gestionat per VINCLE.
Es tracta, d’una iniciativa destinada a dones immigrants, que han arribat al municipi, i que va molt més enllà d’aprendre només català.
L’educadora social i psicopedagoga Anna Garcia Sanahuja explica que ja amb la primera onada d’immigració, fa anys van començar. A partir d’aquí es va decidir crear un grup de dones perquè «no entenien l’idioma, no sortien de casa...» i ha anat canviant al llarg del temps.
Recorda que les dones immigrants viuen aquesta doble discriminació «el fet de ser dones, i a més d’un altre lloc». Per aquest motiu, van creure convenient que hi hagués un espai d’empoderament de les dones, on, a més d’aprendre el català, es coneguessin entre elles, poguessin crear xarxa, i també aprenguessin els diferents recursos que hi ha a la ciutat com entitats socials, els centres cívics, les associacions de veïns o fins i tot el Servei d’Informació i Atenció de les Dones (SIAD). Així com explica Garcia es vol que «rebin el suport de la comunitat, i de la societat d’acollida, i que sàpiguen on anar quan tenen algun problema o necessitat».
«Inclusió»
En una mateixa línia s’expressa la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Valls, Dèbora Fernández, ja que tot aquest pla forma part del Pla Local d’Acció Social Inclusiva que impulsa el mateix consistori.
La regidora assegura que no és només integració social, sinó també «inclusió». Explica que volen impulsar la inclusió social a la societat, i entre elles. Per aquest motiu, es fa un treball «transversal», perquè mentre elles realitzen les classes, poden optar a un servei de canguratge on deixar els seus infants d’entre 0 i 3 anys.
Aquest fet «facilita molt que les dones vinguin, perquè un dels problemes és que no tenen opció, a vegades, de deixar els nens o nenes amb algú, i per tant s’han de quedar cuidant-los». Amb això també coincideix l’educadora social i psicopedagoga i reconeix que hi juga molt a favor.
«Ens agrada per aprendre català», assegura una de les 16 dones assistents, que a més afegeix: «Som a Catalunya, i això ens facilita la vida. Com que vivim aquí necessitem el català».
A més de fer els temes a classe, també fan feina a casa, on es preparen tot allò de què han de parlar
A hores d’ara totes són marroquines, i la franja d’edat és dels 20 anys, fins als 50 aproximadament. Totes estan en edat laboral. Anna Garcia Sanahuja comenta que abans les dones que solien arribar no tenien estudis, o formació, i que des de fa uns anys es troben que arriben noies i dones que han estudiat i tenen formació. Per tant, per elles és important saber l’idioma per poder incorporar-se al món laboral, i que sigui un impuls per les seves formacions.
També comenta que havien tingut persones de l’Àfrica subsahariana, però la majoria ja arriben amb contracte laboral.
Les dones que formen part del curs expliquen que a cada classe es treballa un tema. Tot sota els comandaments de la Núria. Entre elles diuen que així després «podem anar soles al metge, o a les entrevistes amb els mestres i professors dels nostres fills entre altres».
A més, són conscients que els infants ja aprenen l’idioma a l’escola, i per tant això també els permet «ajudar-los quan ho necessiten», o fins i tot entendre allò que se’ls diu quan les truquen. La seva conclusió és que si no es coneix l’idioma, o se l’entén, «estem limitades».
Servei de canguratge
A més de fer els temes a classe –dura tot un curs, i són dues hores dos cops per setmana– també fan feina a casa, on es preparen tot allò de què han de parlar. Valoren molt positivament que hi hagi servei de canguratge, que actualment acull a cinc infants, i són les primeres que reconeixen que això «abans no passava, i t’havies de quedar a casa cuidant el nen».
Hi ha dones que fa poques setmanes que han arribat a Valls, però n’hi ha d’altres que ja porten uns anys. L’educadora social reconeix que una de les millors fórmules perquè s’interessin per tot el tema és «el boca a boca». Amb tot valoren molt bé el funcionament i els resultats del programa.
És una fórmula que permet conèixer la comunitat que envolta aquestes persones que arriben a la ciutat, moltes vegades sense una xarxa més enllà d’alguns membres de la família. I que a més els permet empoderar-se, perquè en altres situacions les dones es veuen ‘obligades’ a quedar a casa, cuidant els infants, ja que els homes surten a treballar. Això els permet que elles també surtin, tinguin l’oportunitat de conèixer altres persones, i també puguin desenvolupar una carrera laboral.
També és un intercanvi cultural, perquè no només aprenen sobre Valls, la seva cultura i costums, si no que també ensenyen les seves cultures, aquelles coses que fan als seus països, i això permet que la gent també pugui aprendre d’elles.
