Una de les tradicions dominicals és la de fer el vermut i comprar un tortell o pastes. A la plaça del Fòrum la pastisseria Rabassó era el lloc ideal per anar a buscar els postres en sortir de missa de la catedral, si l’havies encomanat. Eren pastissos abundants, i la Teresina Cabiscol, el Conrad i l’Eduard Seriol, amb la seva màgia, ens els oferien amb un toc de tarragonisme.
El Conrad Seriol també va ser un il·lusionista molt bo. Recordo que li va ensenyar màgia l’«Hermano» Blas, que va ser un dels millors mags que hi va haver a Tarragona.
El germà Blas va ser el prefecte de La Salle, quan estava a la plaça Imperial Tarraco. El seu tipus d’il·lusionisme era sobretot d’escenari. Jo l’havia vist actuar molts cops a l’antiga Salle, on hi vaig estudiar.
En aquella època molts mags es disfressaven d’indis, de xinesos... i a l’«hermano» Blas jo l’havia vist actuar amb un turbant al cap i amb ambientació oriental. En un dels seus números utilitzava una guillotina, era un número còmic on amenaçava a qui pugés de tallar-li el coll, demanat un valent per provar si anava bé la guillotina.
Primer feia proves amb un carabassó o una safranòria i els tallava, i després intentava tallar el cap del voluntari i la guillotina baixava però no li tallava. En tot aquest procès sempre em feia riure, ja que deia «normalment la guillotina no falla mai, als llocs on hem anat sempre hem tallat el coll d’algú, però avui ha fallat».També tenia unes cartes molt grosses que feia passar d’una cadira a un altre.
La Caseta de les Tres Bessones
El lloc de la plaça del Fòrum on m’agrada més anar a fer el vermut és ‘La Caseta de les Tres Bessones’, que agafa el nom de les tres filles del senyor José López García. Els noms de les tres bessones son Maria José, doctorada en biologia que treballa al Japó en investigació per a aïllar el càncer, Annabel, que és llicenciada en Història de l’art i Danae, que és tècnica audiovisual. A més, les tres bessones que donen nom a l’establiment, tenen un parell de germans: el Javier, enginyer industrial i l’Elena, virtuosa del violí.
A ‘La Caseta de les Tres bessones’ hi podem veure bastants quadres de Josep Maria Rosselló. Per aquest establiment hi han passat diversos personatges, com el boxador Alfredo Evangelista, que hi va anar l’any 2001. L’any 2002 hi va estar el futbolista brasiler Ronaldinho, que va jugar 207 partits amb el Barcelona.
Hi han passat molts noms de la vida política, artística o eclesiàstica catalana. Dos d’aquests personatges són l’Andreu Buenafuente o l’integrant de la Trinca Josep Maria Mainat que hi va celebrar l’aniversari d’un fillol.
Mossèn Salvador Ramon i Vinyes, el conegut arxiver tarragoní de cal Bombo, hi anava gairebé cada dia a dinar. Quan van tancar el restaurant per les vacances de Nadal el senyor José López explica que li va donar la mà a Mn. Salvador Ramon i li va dir: «Bé, demà ja tanquem. Fins l’any vinent!», i el popular Mn. Bombo i va contestar dient: «No, jo ja em moriré», i electivament va morir abans de que tornessin de vacances.
Un dels invents del senyor José López és una màquina que ha patentat per a refredar les copes, però sobretot ell és conegut per ser el creador del licor «El Petonet», l’únic licor que es ven a la catedral com a souvenir. És una crema d’arròs que té un gust únic i té com a un dels ingredients l’arròs del Delta de l’Ebre.
Es va presentar oficialment el 2016 i ja ha guanyat diversos premis internacionals. Ja que el xartrès va marxar de Tarragona, penso que aquest és un dels licors tarragonins per excel·lència.
