Els increments de la productivitat d’un país no solament es deuen al bon funcionament de les empreses privades, que aposten per la innovació, amb la introducció de noves tecnologies i la formació del seu personal, sinó que també són molt importants, per aconseguir ser més competitives, les inversions que els governs fan en obres públiques. Especialment en la millora de les xarxes de transport, ja sigui per carretera o per ferrocarril. Aquestes millores reporten economies externes a les empreses que poden així abaratir els costos de transport, a base de disminuir els temps emprats en traslladar els productes d’un lloc a un altre i els costos en carburant i personal.
Les grans infraestructures depenen de l’Estat, però els seus governants, que quan vénen per aquí discursegen força sobre la importància industrial de la província de Tarragona, no fan gaire esforç per millorar la seva productivitat a base d’acabar d’una punyetera vegada les infraestructures planejades, promeses i no acabades.
En poques setmanes hi ha hagut importants protestes pels accidents ocorreguts a la Nacional-340, al tram d’Alcanar al Perelló. Accidents deguts a la manca de realització de l’autovia A-7, o corredor Mediterrani per carretera, que ha de substituir l’antiga nacional i que tant en aquest tram com en el que va de Tarragona al Vendrell està per realitzar. Tot i que el Sr. Rajoy, el passat dia 7, donava per acabat el corredor del Mediterrani per carretera en inaugurar 11 km d’aquesta via entre les províncies d’Almeria i Màlaga. Un fet proclamat a cop de bombo i platerets que faria pensar que ja consideraven Catalunya com un ens a part d’Espanya, degut al fet que l’autovia acaba al País Velencià.
Pel que fa a la molt necessària A-27, la ministra Pastor n’inaugurava un altre trosset, el tram entre el Morell i Valls, que no farà sinó portar nous i greus problemes a aquesta població, perquè la carretera quedarà morta a Fontscaldes. I no hi ha cap data per emprendre les obres del túnel del coll de Lilla que ha de possibilitar la connexió ràpida entre Valls i Montblanc. El tram anterior ha costat uns 9’5 milions d’euros per quilòmetre, menys que un quilòmetre del tram andalús, però queden encara obres secundàries i accessos per realitzar, que afecten profundament les explotacions agràries.
De moment hi ha previst realitzar 5 noves rotondes a la N-340 al seu pas pel Montsià, Baix Ebre i Baix Camp, i s’estudia la possibilitat de fer bonificacions en els peatges de les autopistes per als camions, com en el pla pilot previst entre Lleida i Montblanc, per desviar els camions de la N-240 cap a la AP-2. Bonificació contrària a la gratuïtat que demanen els ebrencs pel recorregut de l’AP-7 entre Ulldecona i l’Hospitalet de l’Infant, i desconfiança davant de l’afirmació de l’Anna Pastor que l’any 2019 no es renovarà la concessió amb l’empresa gestora de l’AP-7, cosa que no pot pas assegurar.
En aquestes comarques comença a sentir-se una veritable frustració per l’abandonament o manca de conclusió de diferents obres de millora de les carreteres nacionals i autovies, en paral·lel als problemes generats a la xarxa ferroviària, especialment en la lentitud de les obres per l’acabament del corredor ferroviari o en la posada en marxa del tercer carril per connectar Tarragona amb Castellbisbal. Aquesta manca de rapidesa en la posada en marxa i acabament de les obres contrasta amb les d’altres comunitats, com la inauguració de la línia de l’AVE entre Valladolid i León. Una obra en què cada quilòmetre ha costat més de 10 milions d’euros, perquè es realitzin només quatre viatges al dia, que farà un sol tren, i amb un sistema de seguretat que encara no està homologat, cosa que farà que els trens hagin d’anar a menys velocitat. Una obra costosíssíma, que no serveix per transportar mercaderies, i que per mig omplir els trens s’han d’oferir bitllets a 17 euros el trajecte, i combinats amb estades en hotels a preus reduïts.
Hom podria pensar que algunes de les coses que han quedat penjades es podrien realitzar el proper any, ara que diuen que els grans cirurgians del govern ja han operat amb èxit a Espanya, tot i que forces espanyols s’han trobat amb algun òrgan extirpat. Però als pressupostos per a l’any vinent, poca medicina curativa hi ha per a les nostres comarques i molts projectes queden completament a l’aire, com l’estació central del Camp de Tarragona, el baixador de Bellisens, millores a la N-420, etc., i altres projectes tenen partides tan mínimes que poden donar encara per a una dotzena d’inauguracions, una per cada trosset que es vagi fent al llarg dels propers anys, en el pressupòsit que es continués governant amb la mateixa manca de racionalitat en emprendre les obres públiques. Només a tall d’exemple: a l’alta velocitat, s’hi pensa dedicar 3.679 milions i a l’adaptació de l’ample internacional per al tercer carril, 60’8 milions, i 34’7 per al port.
Algunes de les obres esmentades són d’una gran transcendència pels efectes que puguin tenir sobre el territori, especialment l’A-27 i el tercer carril, ja que això possibilitaria que noves empreses lligades amb el sector químic, la indústria agroalimentària o la logística es poguessin establir en aquestes terres, i les que ja hi estan millorar els seus comptes de resultats.