Mas acusa l'Estat d'haver "imposat" a Catalunya un tercer pla d'ajust pels seus "errors" i deutes amb la Generalitat

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acusat l'Estat d'haver "imposat" a Catalunya un tercer pla d'ajust pels seus "errors" i per no haver pagar els deutes. Ha remarcat que el Govern s'ha vist "obligat" a fer noves retallades per culpa de l'Estat, perquè el PSOE va fer unes previsions errònies d'ingressos, perquè centrifuga els dèficits a les comunitats i perquè s'apropia de la pujada d'impostos que fa a Espanya. Això sí, també ha afegit la manca de flexibilitat d'Europa, a qui ha demanat no caure en una "obsessió malaltissa" per l'austeritat. En tot cas, ha reclamat a l'Estat que deixi de renyar els altres i faci els deures, com reduir els sous públics o deixar de licitar obres de l'AVE. "Menys retallar als altres i més fer els deures propis". Artur Mas ha explicat el tercer pla d'ajust que ha de fer Catalunya per complir amb l'objectiu de dèficit però no ha estalviat ni un retret al govern espanyol. Primer ha recriminat que diferents representants de l'Estat es dediquin a "renyar" les autonomies i a "acusar-los amb el dit", especialment la Generalitat, quan ha estat qui s'ha posat "al capdavant de les polítiques d'austeritat". "Estem bastant cansats", els ha dit.

"Moltes de les coses que hem fet ells no les han fet. Primer fer els deures i després donar lliçons", ha exigit Mas. El president s'ha referit a la reducció del sous dels funcionaris, per exemple, però també a les obres de l'AVE que no s'han ralentitzat ni reprogramat.

Dit això, Mas ha deixat clar que fan aquest tercer pla d'ajust "obligats", i no per voluntat pròpia. La major part de la culpa l'ha situada en l'Estat, en primer lloc perquè el PSOE va fer unes previsions d'ingressos errònies que ara ha rectificat el PP i també la Generalitat en els seus pressupostos, però també per la "centrifugació del dèficit" que fa l'Estat amb diferents mesures.

Ha citat la Llei de la dependència, on la normativa estableix que el govern espanyol i l'autonòmic han de gastar el mateix però Catalunya ha invertit 900 milions l'any passat i Madrid només 200. I això val pels centres especials de treball, per a les llars d'infants, pel programa de la SIDA, el fons d'immigració o el transport públic metropolità. En canvi, no redueixen salaris públics i no posposen infraestructures com l'AVE, com sí que està fent Catalunya. "D'això se'n diu centrifugar els dèficits i després culpabilitzar i renyar els governs autonòmics perquè no compleixen", s'ha queixat.

Més retrets a l'Estat. Mas ha criticat que s'apropiïn de la pujada d'impostos que fan a tota Espanya, com l'IRPF, societats i possiblement l'IVA.

Això sí, en el capítol de les culpes també ha repartit cap a Europa, per la poca flexibilitat de la UE a l'hora d'acompassar les polítiques de contenció del dèficit al cicle real de l'economia. Ha recordat que la Generalitat defensa l'austeritat com un valor, i ningú no pot dir que no s'estiguin aplicant aquest tipus de polítiques "amb vigor" a Catalunya. Ara bé, no es pot caure en una "obsessió malaltissa" per l'austeritat a qualsevol preu.

El dèficit ja s'ha reduït i en condicions molt dures

El president de la Generalitat ha volgut també reivindicar l'esforç que ja s'ha fet des de Catalunya en l'últim any i quatre mesos per reduir el dèficit, i a més en unes condicions "duríssimes".

Entre elles ha destacat que es paguen 1.000 MEUR més cada any d'interessos financers com a conseqüència del deute acumulat; no s'està cobrant l'addicional tercera per part de l'Estat a diferència dels temps del tripartit; el context és més difícil perquè l'economia no creix; el govern espanyol centrifuga les culpes i el dèficit, i a més els mercats estan tancats i no donen crèdit.

"Amb totes aquestes condicions hem fet una reducció del dèficit significativa. No ho estem fent en condicions normals ni tranquil·les, ni ho estem fent en una navegació pausadad, sinó en condicions duríssimes", ha argumentat.

Al seu parer, si s'està podent fer tot això és gràcies a un govern que pren decisions, però també a l'esforç dels treballadors públics, que "carreguen aquest sacrifici en les seves espatlles a canvi que la ciutadania no noti els efectes d'una reducció de la despesa i del dèficit".

A més, tot això s'ha fet sense invertir més en infraestructures, una decisió "dolorosa" perquè es tracta d'un aspecte clau per sortir de la crisi i créixer en competitivitat. Alhora, es manté una elevada pressió fiscal tot i que pugui repercutir en el consum, ja que es prioritza el repartiment de càrregues en una situació complicada. Ha recordat que els catalans paguen un dels IRPF més alts d'Espanya i d'Europa, i també l'impost de patrimoni, però també s'han apujat matrícules universitàries, preus públics i s'ha creat un tiquet moderador sanitari.