Imatge històrica fa una setmana al World Trade Center de Barcelona. Trobada sense precedents de 400 persones dels sectors productius, els agents socials i els centres educatius per donar un nou impuls a la Formació Professional (FP) a Catalunya. Consens general en el fet que hi ha un desequilibri entre l’oferta i la demanda i que no hi ha cap altra sortida que treballar plegats, en un moment que també l’FP recupera el prestigi que ja té a altres països europeus.
S’agraeix la sinceritat de Fabian Mohedano, president de l’Agència FPCat i expert en el món laboral, que va reconèixer sense embuts a la trobada el desajust entre els currículums dels centres educatius i les necessitats de les empreses en un context on emergeixen la digitalització i l’economia verda. I també la voluntat d’afrontar la transformació de l’FP per fer créixer la qualificació professional de la població i, de retruc, guanyar més competitivitat. Ara mateix Catalunya té un 30,7% de treballadors sense qualificació (només educació obligatòria) i aquest percentatge vol situar-se per sota del 15% abans del 2030. Al mateix temps, s’ha definit el model de prospecció de necessitats de l’FP, amb una visió sectorial i també territorial, que ha de posar fi a l’etern divorci entre l’Administració i l’empresa.
De fet, l’esforç recent en modernitzar l’oferta de l’FP ja s’està traduint en una evolució de matriculats més favorable que la de Batxillerat i els estudis universitaris, de manera que va guanyant el protagonisme necessari al sistema educatiu, així com un major reconeixement social. Segons l’Observatori de la Formació Professional a Espanya del 2022, de CaixaBank, l’FP ha passat del 29,4% de matriculats el curs 2017-2018 al 33,3% el curs 21-22, mentre que a batxillerat i a grau universitari, el pes dels estudiants ha retrocedit dos punts (del 24,4% al 22,7% i del 46,3% al 44%, respectivament). Precisament l’informe insisteix en la necessitat urgent que el sistema educatiu proveeixi un major nombre de titulats d’FP de grau mitjà i grau superior, tant per convergir amb la realitat europea com per reduir els desequilibris del mercat laboral i no afectar la productivitat de l’economia. El pes de l’FP entre els joves de 15 a 29 anys a la UE és del 41%, mentre que a l’Estat espanyol és del 36%.
Una de les persones amb la visió més privilegiada del mercat laboral i la seva relació amb el sistema educatiu és l’Antonio Condal, que acaba de posar fi a la seva trajectòria professional després de 45 anys com a director de Recursos Humans de l’empresa lleidatana Bon Àrea, en un període en el qual ha vist com el nombre de treballadors passava dels 800 als gairebé 6.000 actuals. Una empresa innovadora en molts sentits i també en el formatiu, ja que l’any 2012 va impulsar amb el Departament d’Ensenyament el primer centre d’FP Dual a Catalunya, dedicat a la indústria alimentària.
Avui l’institut de Guissona acull quatre cicles formatius d’FP Dual, dos vinculats a la indústria alimentària, un de manteniment electromecànic i un altre d’administratiu-informàtic. «L’FP Dual proporciona un èxit en formació, un èxit en selecció de personal i un èxit en adaptació al lloc de treball i a l’organització», resumeix de forma contundent Condal. «Després dels dos anys de formació amb permanent contacte amb l’empresa, ja està en rendiment immediat, quan en un model tradicional el nou treballador necessita dos anys més d’adaptació.
D’altra banda, quan el selecciones des de l’FP Dual, hi ha una garantia del 100% que s’adaptarà al lloc de treball, a més d’estalviar-te els costos de selecció previs», detalla. Tot i els avantatges, l’FP Dual no acaba d’arrancar i només representa el 5% dels estudiants a Catalunya. Ara cal esperar que el nou impuls a l’FP ajudi a combatre l’alt atur juvenil i, en especial, reduir el percentatge de joves entre 15 i 29 anys que no estudia ni treballa i que a Catalunya és el 14%. I una bona prova per saber que la cosa marxa és que quan un fill esculli l’FP, a casa obrin l’ampolla de cava, com ho fan a Alemanya.
