«El que es mogui no sortirà a la foto» és una expressió que ha fet fortuna en àmbits com el de la política. Tot i així, el seu origen l’hem de buscar a l’inici de la fotografia, quan el fotògraf anava amb trípode i es requeria llargs temps d’exposició, amb la qual cosa els personatges retratats havien d’estar immòbils per evitar que apareguessin borrosos.
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) ens transporta al segle XIX amb l’exposició ‘Fotografies per a artistes, la col·lecció del dibuixant Josep Lluís Pellicer’, que també és una oportunitat per descobrir l’obra d’un personatge enigmàtic, com és el fotògraf reusenc Josep Maria Cañellas (1856-1902).
Durant la segona meitat del segle XIX molts pintors i dibuixants adquirien imatges, que anomenaven «fotografies del natural» o «fotografies per a artistes», que els servien de model o de font d’inspiració per als seus treballs posteriors. Aquest és el cas del pintor i dibuixant català Josep Lluís Pellicer (1842-1901), del qual s’ha aconseguit conservar una col·lecció superior a les 1.400 fotografies, una part de les quals li van servir per als seus dibuixos en diferents publicacions de l’època, on exercia també de cronista.
«És una vessant poc coneguda de la fotografia, donat que les imatges les comercialitzaven editors que podien amagar el nom de l’autor», explica el comissari de l’exposició, Rafel Torrella.
Abans de l’arribada del segle XX, moment en què els avenços tècnics van fer més accessible la fotografia, existia un mercat dirigit a nodrir d’imatges pintors i dibuixants: «Hi ha fotos que no s’expliquen si no és per aquesta finalitat de fer de model, com les de cavalls, plantes o parts del cos», afegeix Torrella.
La col·lecció de Pellicer té la virtut que ha estat una de les poques que han sobreviscut i engloba moltes temàtiques, com l’orientalisme i la natura.
«És un moment en què triomfava Marià Fortuny i fa que altres pintors s’apuntin a aquest corrent, de manera que es generen fotografies procedents d’altres indrets, sovint amb una mirada europea i colonialista».
En paral·lel, l’impressionisme va anar agafant volada com a nou corrent artístic. Els boscos de París van ser visita recurrent de fotògrafs per captar visions naturalistes, pensant en l’interès dels pintors. Pellicer va ser cronista a les guerres carlines i la guerra russo-turca, circumstància que fa que també hi hagi una bona representació d’imatges militars, d’on destaca un retrat al propi cronista vestit com enviat especial i que després va transformar en dibuix.
L’exposició guarda una sorpresa amb majúscules. I és que la col·lecció inclou fotografies de Josep Maria Cañellas, un fotògraf nascut a Reus i que va desenvolupar la seva trajectòria a París, especialitzat en treballs per a artistes.
De fet, és la primera vegada que es poden veure treballs seus des de l’exposició del 2005 al Museu de l’Empordà de Figueres, quan es va descobrir la seva figura per ser l’autor de l’Àlbum Rubaudonadeu (porta el nom del mecenes), format per 555 imatges realitzades el 1888 i 1889 per pobles de l’Alt Empordà i considerat un treball únic per la seva dimensió i temàtica. Precisament, el fotògraf i periodista reusenc Carles Esporrín està enllestint el documental “Josep Maria Cañellas, l’ombra del fotògraf, que s’estrenarà a principis del 2024.
Esporrín va quedar atrapat pel personatge per tres motius: «És el pioner de la fotografia instantània al nostre país, ja que és el primer que agafa la càmera i surt al carrer per retratar la vida; és un personatge de dimensió internacional en fer-se un lloc a París, quan és la capital cultural del món; i és completament desconegut amb una part de la seva biografia i obra encara per descobrir».
Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Viu a Els Garidells, on té amb la família una petita explotació d’avellaners, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona com a director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.
