Quan la terra engoleix una persona

Fa quasi dos anys que ningú sap res de Mónica de la Llana. Vivia a la Morera de Montsant i, d’un dia per l’altre, va desaparèixer. La terra la va engolir. Que una persona marxi de bon matí i mai més en sàpigues res és una tortura. Quasi pitjor que la mort, confessa la seva gent propera. Avui estrenem una secció que busca fer d’altaveu d’aquestes històries esfereïdores, que ens posen els pèls de punta. I tornar-les a exposar per subratllar la importància i la necessitat de resoldre-les. No puc evitar recordar casos que tots podem tenir a la memòria, com el d’Aurora Mancebo o Gloria Sanz. El segon, el tinc ben present perquè la doctora Sanz havia vingut a casa a visitar una familiar propera poc abans de desaparèixer. Després, va començar el calvari i el seu cas va acabar catalogat com el primer registrat a Tarragona d’una víctima de violència de gènere, el 2003. La xifra no ha parat de pujar i els números són indignants. Hi ha moltes –massa- històries negres i fosques. I per això considerem imprescindible donar-hi altaveu. Per la importància de no oblidar les víctimes. I per la necessitat, encara més gran, de reivindicar justícia.