La tècnica de la pedra en sec va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2018. Va aparèixer al Neolític i va viure el seu millor moment el segle XIX, però a meitat del segle XX va arribar el declivi i aquesta caiguda es va anar accentuant durant dècades.
Sé de primera mà que fer marge no és senzil. I també que el de margener és un ofici d’aquells que s’han perdut. Per això ara hi ha tant d’interès en recuperar-ho. Un marge ben fet pot durar centenars d’anys.
La Mancomunitat de la Taula del Sénia ho reivindica i subratlla la importància de la pedra seca a tots els nivells, però no només passa allà. La meva família és de Pradell de la Teixeta i el poble fa anys que la posa en valor: recupera i preserva barraques i té definida una ruta paisatgística que atreu l’atenció d’aquells qui volen conèixer la zona. I no parlem de Mallorca, on n’han fet una aposta enorme.
Com tot, durant anys quasi no se’n parlava i l’ofici anava perdent pes. Quan el perill d’extinció es feia més i més real va urgir la necessitat de reivindicar-la. I ara, la nostra pedra seca és una petita joia que hem de cuidar.
