Anem a veure ballar l'onso català

'Viure com un ós: viure solitari, defugint la societat de les persones'

19 mayo 2017 20:58 | Actualizado a 24 diciembre 2019 21:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’ ós (l’onso també en català i aragonès) ha estat un animal que ha conviscut amb l’home fins que, a principis del segle XX, la seua caça en va ocasionar la desaparició dels Pirineus.

Amb posterioritat, el 1996, es va reintroduir amb seguiment telemàtic i un control administratiu que, entre altres coses, pagava als ramaders si la bèstia atacava un ramat d’ovelles. La por de l’ós –o al llop– ha estat molt present en la nostra literatura popular. Malgrat aquest pànic a trobar-se un ós en ple bosc, els homes (sovint els gitanos) van ser capaços de domesticar-lo prou per portar-lo encadenat i fer-lo servir a les fires com un espectacle: l’animal havia de «ballar», alçar la mà o la pota, etc. L’expressió «fer l’onso», doncs, està lligada a les nostres tradicions més ancestrals.

Així, segons el DIEC, que ens remet a (ós), «Nom donat a diversos mamífers carnívors fissípedes de la família dels úrsids, plantígrads, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent» i afegeix en sentit figurat «viure com un ós Algú, viure fora de la societat de les persones»; en el DCVB (8:7) no trobem cap referència a un sentit figurat, només en l’entrada ós (8:68) trobem «viure com un ós: viure solitari, defugint la societat de les persones»; el GDLC també ens remet a (ós); el DECat, entrada (ós, 6:134), «expressió viure com un onso, l’ós és un animal que acostuma a anar sol», i en el DSA no trobem cap entrada com a ós o onso. Avui en dia l’onso ha quedat reduït al sentit figurat de l’expressió popular malgrat que no aparegui en cap diccionari oficial. El sentit de l’expressió, segons informants que vaig entrevistar fa uns anys, és d’inepte, lent i gros, panxacontent, eixelebrat, ruc, imbècil, un posa-m’ho aquí que no tinc butxaques, poc esma, no li entren les coses al cap, home gros, talòs, patxot, «patxorrós», matalot, sense «garbo», pagès exagerat i «paleto».

Aquests dies el govern central (gitano) s’ha dedicat a fer ballar el govern català (l’ós) que porta encadenat per les fires de patriotisme: ara li fa alçar unes factures (o una poteta), ara el fa girar (rebuscar factures), etc. Un espectacle llastimós… fins i tot per a un ós!

Comentarios
Multimedia Diari