No és no

La meva amiga Sogues Niubó, que fa onze anys que treballa en l’àmbit de la igualtat i de la dona a la Diputació de Barcelona em diu que en l’article d’ahir m’he equivocat. La Soguetes (com li diem a la colla) m’explica que «estem molt susceptibles amb el tema dels assetjaments i violacions». I afegeix: «Et faries creus de la violència que hi ha actualment amb els adolescents i els joves. És esgarrifós». Quan un s’equivoca, cal reconèixer-ho. Vaig fer un comentari antic en un context «molt susceptible». En definitiva, el meu article hagués fet gràcia fa quaranta anys quan els usos socials i la moral eren uns altres. Ara no. Perquè com diu la Sogues «no parem de fer jornades i cursos de formació per prevenir la violència». Res més lluny de la meva intenció ofendre ni ferir ningú. A tots aquells que m’han dit «troglodita, llardós, masclista, repulsiu, misogin, xenòfob, assassí de dones...», els demano perdó. No és no. (Menys en política).