A l’Aldea no som tots iguals

Sóc una empresària aldeana que va muntar el seu negoci amb il·lusió, esforç i molt de treball. El meu somni sempre havia sigut tenir una floristeria, ja que al poble no n’hi havia, ni n’hi ha cap, constituïda com a tal.
Després d’uns anys treballant en un altre sector, i tot i la crisi econòmica, amb l’ajuda de la meva família i dels estalvis de tota la vida vaig poder crear la meva empresa. Em considero una persona rigorosa i perfeccionista, que valora el treball ben fet, i sempre he estat entregada al meu negoci en cos i ànima.
Com tots sabem, ara són temps difícils i crec que els consistoris municipals tenen l’obligació d’ajudar les empreses d’igual manera, però a l’Aldea això no passa.
Presento el pressupost a l’Ajuntament per a les festes del poble, intentant sempre ajustar-me al màxim i donar un servei de qualitat al meu municipi. Malgrat tot, mai he sigut seleccionada per a tal tasca, tot i ser l’única floristeria autònoma del municipi. L’adjudicació d’aquesta feina, que seria una bomba d’oxigen per a mi, sempre va cap a la dona d’un exregidor del mateix color polític que l’actual consistori de l’Aldea.
Enguany, en un dels anys més difícils des que he obert el negoci, em veig amb l’obligació de tancar, esperant les festes amb desil·lusió i veient convertit el meu somni en un malson.