He tingut un somni

Ahir al vespre estava amoïnat. Només feia que pensar en l’augment de l’IVA, de l’IBI i de tot tipus de subministraments. Pensava en la situació dels bancs, l’atur, la desconfiança dels països europeus, el trist paper dels partits polítics i el garbuix de personatges que s’han comportat com cortesans al voltant del diner, amb cobdícia i engany. Tot plegat res de bo, un mal de cap. Però resulta que després vaig somiar.
He somiat que els partits polítics enviaven escrits a domicili, tal com fan amb la propaganda quan hi ha eleccions, però aquesta vegada per demanar disculpes i esmenar-se en els errors; que es separaven de les estructures de poder els indesitjables que s’hi havien escolat; que s’establien responsabilitats penals per als qui haguessin abusat de la seva posició o d’informació privilegiada, que es suprimia el Senat, que al Congrés dels Diputats s’acordava posar els millors tècnics en els càrrecs de govern, abans no vingués manat des de fora; que Europa ens prenia seriosament i s’abaixava la prima de risc; que disminuïa la pressió econòmica i l’atur, i que millorava la situació. Uf! Quin descans!
Aquest somni m’agradaria que continués en properes vesprades, però, ben pensat, el que realment m’agradaria seria veure que es comença a avançar en el camí somiat, que les coses canviaven, i no puc deixar de pensar que també seria bonic somiar en una Catalunya més lliure i més plena.