Respecte i ordre

Davant la passivitat del govern local i de la direcció del Campus Catalunya en referència als esdeveniments que s’han estat produint a la Rovira i Virgili, m’he decidit a escriure aquestes línies com a mostra del descontentament i de la desprotecció que estem patint.
Són molts els mesos que els alumnes de la URV portem aguantant les actituds d’un grup de joves amb molts drets però sense cap deure. Pancartes, pintades, i, en els últims dies, fins i tot dinars, música i un sofà amb televisió són un exemple de les accions que s’estan duent a terme dins el nostre lloc de formació. Com a estudiant, comprenc i respecto el seu dret a protestar contra les mesures d’austeritat en l’àmbit universitari que es volen aplicar el proper curs, però també demano un moment de reflexió: és aquesta la millor forma de reivindicar-ho?
Sembla que darrere de l’excusa legitimadora de la defensa dels seus ideals s’amaga la voluntat de controlar el nostre Campus i tot el que en ell succeeixi. On ha anat a parar la llibertat d’expressió dels qui no compartim el seu missatge? M’agradaria saber quines serien les conseqüències en el cas que algú decidís penjar una pancarta o fer una pintada a favor de les decisions del govern. Coacció? Arribaríem a veure mostres de violència? Ja es van viure moments de tensió el 29M quan aquest grup d’alumnes es va considerar legitimat per ‘tancar’ la universitat amb una pancarta i impedir l’accés a les classes a la resta de l’alumnat.
Ens hem de conscienciar sobre la importància que té la URV dins el marc socioeconòmic local, i actuar en conseqüència. I per mantenir aquesta importància, tenir cura de la nostra Universitat i les seves instal·lacions és primordial.