Treballar més i cobrar menys

Ens sembla bastant obvi que, quan sortim a sopar amb els amics, en família... l’atenció i el servei al client sigui primordial, i més encara en els temps que corren, en què sentim cada vegada més: «falta treball, falta diners, responsabilitat».
Doncs bé, sopant dissabte en un restaurant de Salou ens vàrem esperar una hora i quart entre plat i plat, i quan va arribar l’hora de reclamar el segon (molt correctament) el responsable del restaurant semblava força nerviós, es va enfrontar a nosaltres, en un to no gaire agradable i despectiu davant de tothom, i, descobrint-se ell mateix, ens va insultar dient-nos que érem mal educats, pel fet de no esperar-nos l’estona que calia.
Em sembla vergonyós que, on avui en dia la manca de treball és escàs, hi hagi persones treballant enfrontats al client; amb el generós que és veure un bon somriure a la cara. A partir d’ara haurem de treballar més i cobrar menys, però sobretot no faltar al respecte als altres, diguem-li qüestió de principis.
És trist que sigui així, però no hi ha res com que un bé sigui escàs perquè, des de la perspectiva individual, sigui desitjat, i des de la col·lectiva, apreciat.