De joves no podíem acabar d’entendre que es qüestionés amb caràcter general la salut mental de l’home, de tal manera que, a la llarga, pogués expandir-se com si d’una mena de pandèmia es tractés.
Psiquiatres, psicòlegs, sociòlegs, filòsofs d’aquella època, pronosticaren que, tal com anaven les coses –pèrdua progressiva i accelerada de valors–, la societat aniria deteriorant-se, sobretot en l’aspecte moral, de tal manera que, en pocs anys, s’arribaria a un grau d’intolerància i incomprensió que faria trontollar, no tan sols l’economia, sinó també, el que és pitjor, el deteriorament humà, fet que ens ha portat a la greu i penosa situació en què ens trobem actualment, més el que ens espera.