Les mentides repetides

Voldria respondre la carta del dia 31 de març titulada ‘Estamos hastos de chupones’, en què es qüestionava l’honestedat dels sindicats. No entraré a valorar l’olor rància que transpiren algunes observacions d’aquell escrit, ja que tothom té dret a triar els seus plantejaments ideològics, però sí que cal discutir el contingut, perquè ningú no té dret a mentir. Com deia W. Churcuill, ‘els fets no es discuteixen, es constaten’. Algunes constatacions, doncs.
«Cuestionar la subvención a los sindicatos y que les auditen las ayudas recibidas». Pel que fa a CCOO de Catalunya, fa ja molts anys que es lliuren els comptes (tot i no ser obligatori) a la Sindicatura de Comptes, la qual els aprova i certifica. Aquests comptes es fan públics i són accessibles per a tot-hom, afiliats i no afiliats.
CCOO de Catalunya rep 1,5 milions d’euros, és a dir, menys del 5% del seu pressupost. Cal recordar que tenim més de 180.000 afiliats a Catalunya i més de 1,2 milions a tot l’Estat (500.000 més que el PP, per exemple) que aporten la part fonamental del finançament amb les seves quotes.
Curiosament ningú no qüestiona les subvencions de 36 milions d’euros del PP, els 400 de la CEOE, els 252 de l’Església catòlica, els 360 de les televisions privades o els 60 al món del toro.«El ciudadano se cabrea cuando se publican los salarios blindados de los sindicalistas». Els delegats no només no tenim salaris blindats sinó que no rebem cap retribució per la nostra feina sindical. És cert, però, que hi ha un grup molt reduït de funcions retribuïdes per la seva dedicació i responsabilitat. Els màxims representants de CCOO a Catalunya no arriben als 30.000 euros anuals, que deixen de percebre al deixar un càrrec que tenen limitat pels estatuts. El director de Médicos sin Fronteras cobra 5.305 euros mensuals. La millor manera de combatre aquella màxima de Goebbels, que deia que una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat, és respondre mil cops a la mentida amb una veritat.