Sabater

Sóc un admirador esportiu de Joan Sabater. Fa anys i panys que l’únic esport d’equip en el qual Espanya era capdavantera mundial era l’hoquei sobre patins. El líder  d’aquell equip que sempre disputava la corona amb Portugal era Joan Sabater. Les pugnes entre Sabater i Libramento, l’estrella de la selecció lusitana, eren èpiques. Parlem dels temps en què la televisió era en blanc i negre i els partits d’hoquei eren televisats per la primera i única cadena estatal. Sabater, primer com a jugador i després com a president, ha enaltit el nom de Reus arreu del món. Ha estat tan imbricat amb el Reus Deportiu que s’ha acabat creient que el club era ell. Sabater no ha fet res d’amagatotis. Ha tirat de la Visa amb la mateixa normalitat que el masover espleta les tomateres. Ningú al club va gosar alçat el dit per advertir Sabater que ultrapassava els límits. Un problema de control de despesa ha esdevingut ara una divisió social.