L’esclat de la Guerra Civil esdevé el punt de partida del nou llibre de l’escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954), 'La Casa de Rose Warren' (Onada Edicions, 2018), portada de la qual ha estat il·lustrada per Josep Baqués. Després d’El retorn de l’Àngela (Onada Edicions, 2017), Amorós torna amb una novel·la històrica, que presentarà aquest dissabte a les 12.00 hores a la Biblioteca Centrals Xavier Amorós de Reus.
Com va sorgir escriure sobre la Guerra Civil?
Era un projecte que tenia sobre la taula de fa temps. He dedicat moltes hores i m’he documentat força. He consultat premsa escrita de l’època, memòria de persones grans i he investigat el Memorial d’Argelers.
Tracta temes, com ara la república i la lluita per la terra, que podrien ser encara actuals. Era la intenció apropar-s’hi?
Potser sí que té una actualitat, però la tria del tema va ser molt natural. La veritat és que l’època de la guerra i les seves conseqüències sempre m’ha interessat molt. De ben petita en sentia parlar molt a casa. Als avis i als pares. Ja vaig tocar el context bèl·lic a Vora el llac (Ed. Empúries de Barcelona, 1999), on també vaig parlar de la guerra i l’exili. A La casa de Rose Warren, però, tracto l’exili cap a França.
Parla de la resistència passiva viscuda als refugis...
Presento l’Aurora, una de les protagonistes, qui ha de tirar endavant amb el seu fill Joan, després d’haver acomiadat el seu marit Pere, que marxa al front. Això la fa créixer i veurem certa evolució en ella. També coneixerem l’Aurora dels anys vint, a través dels seus records i amb una radiografia dels carrers de la ciutat i els seus emblemàtics establiments. El personatge també patirà el canvi estètic del seu Reus amb l’arribada dels bombardejos i la construcció dels refugis.
"Coneixerem l’Aurora, la protagonista, a través dels seus records i amb una radiografia dels carrers de Reus i els seus emblemàtics establimentsMalgrat el relat de la guerra, aporta positivisme a la trama?
He escrit sobre una societat plena de fortaleses, que acaba per acostumar-se a la guerra, on s’intueix sobretot esperança. L’amor i l’amistat són claus a la vida dels personatges. De fet, el fill d’Aurora, Joan, esdevindrà un dels protagonistes més importants, ja que viurà dues guerres. Esclatarà la segona Guerra Mundial. Viurem amb ell l’exili fins al camp d’Argelers, el pas de la infantesa a l’adolescència, la descoberta del poble anglès de Hook, l’amor i l’amistat del seu company Arthur.
Com ha estat el procés de creació de personatges?
Tots són ficticis, però tots els fets històrics verídics. És a dir, l’entorn que descric és real, extret de premsa escrita. Fins i tot, vaig marxar a la platja d’Argelers, on era el camp de refugiats. Tot plegat, impacta.
L’època de la guerra i les seves conseqüències sempre m’ha interessat molt. De ben petita en sentia parlar molt a casa.També coneixerem altres prismes de la guerra amb altres personatges, oi?
Seran històries que serviran per eixamplar un relat més ampli. Sabrem com es va viure la guerra a Girona amb la Quima, a Lleida amb en Josepó i a Barcelona amb la Conxita. Tots ells tindran un fil conductor que els uneix.
El seu exercici d’escriure és força prolífic: un llibre per any. Com s’ho fa?
Sóc molt disciplinada amb el que m’agrada fer i, escriure i llegir són exercicis que no he volgut abandonar mai. M’ho passo bé mentre escric.