Marta Sans publica una novel·la sobre els silencis en les relacions interpersonals

Marta Sans explora, en la seua òpera prima Isòsceles (Onada Edicions), aquells pensaments que voldríem dir a les altres persones, sobretot a les que estimem, però que no ens atrevim a dir i dels sentiments que amaguem per a autoprotegir-nos. «Parla molt dels silencis en les relacions interpersonals. Els silencis també són un joc literari perquè vull que la novel·la deixe moltes coses a la imaginació», manifesta Sans.

Segons l’autora, «aquest joc es trasllada al triangle amorós on, llevat de la protagonista, dels altres dos personatges pràcticament no en sabem res, tot i que ho podem intuir. Són tres persones que estan de pas en la mateixa ciutat i no els hi costa res marxar i deixar enrere tot allò que els fa mal. El llibre també fa referència al fet d’anar-se’n amb elegància».

El triangle dona nom a l’obra Isòsceles, «he triat aquest títol per una raó estètica», reconeix Marta Sans i afegeix: «té un altre motiu simbòlic perquè a l’isòsceles hi ha dos costats iguals (que serien els dos amics) i ella que és el costat més petit».

El centre de la història, però, és la protagonista, la seua vida i la seua evolució. Ella s’embarca en un nou camí fugint d’un present hostil, a la recerca d’una identitat perduda, com es comenta a la sinopsi de la novel·la. Sans indica que «el triangle és un vehicle d’emocions en el qual es mouen tots els personatges».

Un altre dels interrogants del llibre és fins a quin punt té un caràcter autobiogràfic o si el fet d’estar escrit en primera persona és un joc literari amb els lectors. L’autora ens aclareix que el context és real perquè Marta Sans igual que la protagonista és científica, ha viscut i treballat a Barcelona i Hamburg, fa uns anys ha tornat al poble. La part fictícia és la família i els personatges. «A l’hora d’escriure em baso en experiències meues o d’altres persones i els personatges els ficciono a partir d’altres. M’agrada el joc literari de fer creure que tot el que s’explica m’ha passat», diu.

L’elecció dels noms dels protagonistes no és gratuïta i té a veure amb les preferències literàries, les quals es reflecteixen sobretot en Ulisses i Lupe «dos noms que apareixen a Los detectives salvajes de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, un dels meus favorits». El llibre inclou també nombroses referències musicals, especialment al jazz, un dels estils que més escolta quan escriu.

Presentacions

Marta Sans encetava ahir a la llibreria La Romàntica d’Amposta un seguit de presentacions de la novel·la Isòsceles, guanyadora del XXVI Premi Narrativa Deltebre Terra de Fang. L’autora canareva va comptar amb la intervenció de l’escriptora i membre del jurat del Premi, Maria Climent. El jurat va definir la novel·la com una «obra redona». Les pròximes presentacions tindran lloc el 5 d’abril a la llibreria La Irreal de Tortosa, el 13 d’abril a Deltebre i el 19 d’abril a la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar.

Sans destaca que guanyar un premi literari «et permet publicar d’una manera fàcil. Havia estat finalista en un altre certamen i això em va encoratjar a seguir escrivint. Estic contenta perquè els canvis fets van agradar al jurat». Li cal més temps mental per plasmar les seues idees literàries.