Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Insten el Parlament a escoltar el territori i cercar consens en la modificació de la llei dels bous

Arrenquen les primeres compareixences de la ponència que debat la prohibició de les modalitats de bous embolats, capllaçats i a la mar, i que comptarà amb 89 testimonis

02 febrero 2024 16:50 | Actualizado a 02 febrero 2024 16:50
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La ponència del Parlament que analitza la modificació de la Llei de regulació de les festes amb bous, per prohibir les modalitats de bous embolats, capllaçats i bous a la mar, escoltà aquest divendres les cinc primeres compareixences. Entre els representants ebrencs consultats es va posar de relleu la necessitat d’escoltar el territori i cercar el consens, apostant per la millora de la normativa vigent més que no pas per prohibicions.

L’exdirector dels serveis territorials de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre i exalcalde de la Sénia, Víctor Gimeno, va relatar l’evolució de les regulacions dels bous des dels anys 80 fins a l’actualitat, i l’efecte en les festes, en especial a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Segons detallà, la primera llei de protecció dels animals del 1988 va comportar unes sancions «indiscriminades» als municipis que celebraven bous aquell estiu, que van tenir un efecte rebot, «de manera que unes pràctiques que cada vegada tenien menys seguidors van revifar, es van crear associacions i penyes taurines i l’afició es va reforçar».

Ara fa vint anys, juntament amb el llavors delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, van impulsar el Manual de Bones Pràctiques, que limitava la durada de les modalitats i en la que els aficionats s’autoimposaven unes normes per millorar el benestar dels animals i la seguretat de les persones. Aquell manual va anar més enllà i el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2010 la Llei de regulació de les festes tradicionals amb bous, que feina un pas més en aquesta línia.

Segons explicà una altra de les compareixents, l’exdiputada relatora de la llei i exconsellera d’Educació, l’ampostina Marta Cid, aquella norma va anar endavant amb un ampli consens del Parlament, amb 114 vots a favor. En aquest sentit, Cid va demanar als membres de la ponència i els seus partits que es treballi per aconseguir de nou un consens. I és que tant Cid com Gimeno consideren que, tot i que la normativa fins ara ha estat útil, hi ha marge de millora, per avançar encara més en el benestar dels animals o la reducció del nombre d’actes. «La societat canvia i una tradició per si mateixa no justifica res. Però els canvis no s’han d’imposar, sinó que cal consens», afirmà Cid. «Si es legisla contra la voluntat de qui fa la festa, no sortirà bé», advertí.

L’exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, el primer en comparèixer, també va insistir en la necessitat d’arribar a consensos, amb el marge existent per millorar la llei. «Intentem corregir abans de prohibir», afirmà, tot recordant també que els bous a la mar als que fa referència la modificació proposada ja fa uns anys que s’han deixat de celebrar a les Cases d’Alcanar o l’Ampolla. En aquest sentit, incidí en la contradicció de voler legislar «per prohibir una cosa que ja no es fa».

Pallarés també considera que hi ha marge per millorar la llei actual i creu imprescindible per a fer-ho escoltar els tècnics i veterinaris.

Entre els compareixents hi havia també l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, que de forma telemàtica va incidir en la vessant etnològica d’aquesta festa popular, tot recordant que es va incloure l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre en el Consell de Cultura Popular.

L’exconseller i actual diputat de Junts va reivindicar que en lloc de fer prohibicions es faci «una llei d’acompanyament» a partir «d’intuir l’assegurament i innovació de la festa que requereixen els temps actuals», i que «la qüestionada festa dels bous evolucioni».

El més bel·ligerant i ferm partidari de prohibir els bous embolats, capllaçats i la mar va ser David Calvo, que va comparèixer com a exdiputat del Grup Parlamentari Socialista de les Corts Valencianes i impulsor de la Llei de protecció animal de la Comunitat Valenciana. Així, va demanar que s’aparquin «arguments estèrils» sobre llibertat i cultura, «perquè els animals tenen drets reconeguts».

Com tot el que envolta els bous, també la ponència del Parlament ha arrencat amb polèmica. Des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre es mostren oberts a debatre i parlar «per millorar la festa», però en cap cas volen escoltar la paraula prohibició. Per la seva banda, des de la plataforma Prou Correbous! (impulsora de la modificació presentada a la Cambra pels Comuns i la CUP) consideren que la ponència compta amb un nombre molt alt de compareixents amb l’únic propòsit d’allargar-la i que finalment la proposició decaigui amb el final de la legislatura, fet que obligaria a iniciar el procediment de cap i de nou en el proper mandat.

Comentarios
Multimedia Diari