El cabal ambiental de l’Ebre serà inferior a l’actual 10 mesos l’any

Tal i com es temia la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre que ahir va fixar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha estat molt inferior a les demandes del territori ebrenc. Un cabal mitjà anual de 95,75 m3/segon al seu pas per Tortosa i de 107 m3/segon al delta de l’Ebre.

En els dos casos, les xifres són molt inferiors a la proposta oficial formulada fa més de cinc anys per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, formada per agents i institucions ebrenques. La proposta, assumida com a pròpia pel Govern de la Generalitat, estimava un cabal ecològic de mitjana superior als 200 m3/segon. No només això, el cabal proposat a Tortosa és inferior, fins i tot, a l’actual cabal ecològic mínim, fixat en 100 m3/segon. Cal recordar que la CHE ha de garantir les concessions atorgades a la nuclear d’Ascó i a la química de Flix.

La CHE accepta mantenir el riu Ebre per sota d’aquest llindar durant deu mesos l’any i només se superaria als mesos de febrer i març. Aquests valors augmenten lleugerament en el cas dels cabals fixats al delta de l’Ebre (dos mesos per sota dels 100 m3/segon i la resta per sobre) però per tal que sigui possible s’afegeixen altres aportacions d’aigua. Així, i tal com va avançar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, al Diari la setmana passada, la CHE suma com a cabal ecològic els cabals que circulen pels canals de regadiu de l’Esquerra i la Dreta de l’Ebre, l’aigua procedent de les crescudes planificades anualment per reduir la proliferació d’algues i la descàrrega subterrània. La proposta fou anunciada ahir en el marc de la presentació del projecte del pla hidrològic de la demarcació durant la celebració del Consell de l’Aigua.

Els arguments de la CHE
El president de la CHE, Xavier De Pedro, defensà que la mitjana de cabals a la desembocadura supera en 216 hm3 la proposta del pla hidrològic en vigor des de 1998 i basat en el valor de 100 m3/segon. Assegurà, tot seguit, que la inclusió del delta de l’Ebre dins la xarxa d’espais europeus protegits Natura 2000 i dins el conveni Ramsar els obliga a garantir el cabal fixat «encara que patim èpoques de sequera». I De Pedro també va voler recordar que el cabal per al delta és el mínim garantit «però que allò normal és que sigui molt superior».

La CHE recordà, a més, que el règim proposat per al delta de l’Ebre «és molt superior a la resta de rius mediterranis d’Espanya» i que és possible gràcies a la regulació de l’embassament de Mequinensa. La xarxa d’indicadors ambientals del delta de l’Ebre, actualment en fase d’execució, permetrà fer un «adequat» seguiment i validació del règim de cabals.

Indignació de la PDE

La portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Susanna Abella, va mostrar ahir al Diari la seva indignació per l’anunci de la CHE. La plataforma considera que el règim proposat és inferior a l’actual, «durant 10 mesos l’any». Abella denuncià que la PDE ha lluitat sempre per augmentar el cabal al seu pas per l’estació d’aforament Tortosa i que  «les aportacions que la CHE afegeix al cabal de desembocadura han existit sempre. Nos ens deixem enganyar». Abella lamentà que la CHE no hagi «blindat» el delta ja que així es torna a obrir la porta a hipotètics transvasaments a Barcelona i al Llevant espanyol. Davant de tot plegat, la PDE reclamà de forma oficial al Govern de la Generalitat la seva oposició ferma a la proposta i la convocatòria urgent de la comissió per a la sostenibilitat.El delegat del Govern de la Generalitat a l’Ebre, Xavier Pallarès, va afirmar que els detalls de la proposta no els coneixia amb anterioritat i que avui el Govern emetrà un pronunciament oficial. S’espera que sigui força crític donat que el regim de cabals se situa molt per sota de la proposta consensuada per la comissió per a la sostenibilitat.

Primera reunió del Consell de l’Aigua

La proposta de cabals ambientals per al tram final de l’Ebre es va fer pública ahir en la constitució a Saragossa del Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre, nou òrgan de planificació de la conca on són representats les administracions autonòmiques i locals, els regants, agricultors i les entitats ecologistes, entre altres agents. Els presents també van conèixer la proposta del nou pla hidrològic de l’Ebre, que en breu sortirà a exposició pública perquè s’hi puguin presentar al·legacions, al llarg dels propers sis mesos. Segons detalla la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, aquest pla és el document bàsic de gestió de la conca i afronta ara la fase final de tramitació.  Així, el document presentat ahir pretén ser, segons la CHE, «un punt de partida perquè sigui enriquit i actualitzat» pels diferents agents de la conca. Finalment serà el govern el que l’haurà d’aprovar mitjançant un reial decret. El  Ministeri de Medi Ambient vol que el pla de conca (i els de la resta de confederacions hidrogràfiques) no pateixin més endarreriments, ja que havien d’estar a punt l’any 2010. L’objectiu ara és que puguin entrar en vigor el 2013