Matinar el dia de Sant Jordi confirma imatges curioses, els més ansiosos decideixen acudir al seu compromís amb la rosa per a evitar aglomeracions i per a marcar-se un punt davant la seva parella. El centre neuràlgic de la ciutat es converteix en un museu ambulant d’articles tradicionals, també abunden els llibres, amb les llibreries disposades a fer el seu particular agost. La cultura popular no escapa del consumisme.
Els col·legis dediquen part de la seva programació del dia per a sortir de classe i impregnar-se del ritual. Els nens i nenes del Pompeu Fabra immortalitzen cada instant, en una mà el ram de roses, en l’altra el telèfon. La nova modernitat, la dictadura de la immediatesa. «Ens fas una foto? Demà sortim en el Diari!», exclamen entusiasmats.
La matinal impregna d’olor de cafè la Plaça Mercadal. En la carpa d’autors signa exemplars Xavier López, que ha publicat Lideratges valents, un relat que destaca el llegat que han deixat els líders més imponents del país i que pot servir per a les noves generacions. «És un dia especial per a tots. Acaba de venir un professor per a que li signés el llibre que li regalarà a la directora de l’institut», reflecteix mentre una altra noia li demana dedicatòria i lloa el seu talent literari.
A la vora, l’escriptor reusenc Sergio Latorre llueix Solo es caminar, que explica amb detall i enginy, cada pas de la Transpirinenca, la travessia de 800 quilòmetres al llarg de fagedes i prats alpins, valls glacials al peu dels pics, serrals i barrancs. «Sóc un viatger passional i m’agrada contar aquestes històries», admet entre la bullícia general que ja adorna la plaça de l’Ajuntament.
Les estampes barregen colors, trets d’amor i optimisme juvenil. En total han instal·lat la seva parada 12 llibreries i 12 floristeries al Mercadal, i 74 entitats més s’han allotjat entre el Prim, el raval de Santa Anna, la plaça del Castell, l’Absis de la Prioral i el Fossar Vell.
La llegenda del drac, el cavaller i la princesa confirma la passió canina entre els i les habitants. Les mascotes gaudeixen d’un trajecte més llarg del normal i conviuen amb els humans amb naturalitat. Munni Martín, per exemple, no es separa de Blue i una rosa delatora.
El mal temps
El que ningú espera després d’unes hores de dolçor climatològica és amb el Vent de Reus, que després de les postres del migdia compareix amb força. I ho fa pràcticament sense avisar. La pluja incòmode confirma una tarda difícil, fins al punt que alguns paradistes s’obliguen a desmuntar el quiosquet. El públic es refugia sota els porxos, encara que més d’un valent es resisteix a abandonar la màgia de la Diada. Al final, els matiners, més previsors que mai, s’omplen de raó.
Els autors previstos a la tarda han de conformar-se a saludar als seus lectors i lectores des de la llunyania. Així i tot, el degoteig de persones a Reus no escampa. Se’n beneficien els establiments d’hostaleria que inunden les seves taules i permeten que Sant Jordi no s’apagui, perquè el 23 d’abril és una data intocable a la capital del Baix Camp.
Els ganxets han viscut una jornada d’anades i vingudes, amb la tendresa i la calma del matí i les corredisses de la tarda per evitar el petit diluvi. Inclús han compartit experiència amb el seu Vent, un clàssic de fa segles del que presumeixen.
