Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Jordi Salvador (ERC): «El veritable vot útil és que ERC puguem condicionar el PSOE»

«Pensions i drets laborals». Diputat des del 2016, reivindica la feina feta tant en l’àmbit social com en el nacional, on sosté que «ningú ha fet més que ERC», i alerta de l’«onada de l’extrema dreta»

19 julio 2023 19:53 | Actualizado a 20 julio 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Jordi Salvador, diputat dels republicans al Congrés des del 2016, va néixer a Tarragona el 1964. Llicenciat en Geografia i Història a la URV, i doctor en Antropologia, és professor de secundària. Del 2008 al 2015 va ser secretari general de la UGT a Tarragona.

Per què torna a ser candidat al Congrés per Tarragona?

La decisió depèn del partit i de la militància. Hem optat per la continuïtat perquè no és fàcil aprendre com funciona un Congrés complicat com aquest, tot i que també incorporem gent nova.

I en l’àmbit personal, per què?

Tinc força i ganes, i la mateixa energia que he tingut sempre.

De què ha servit a Tarragona tenir-lo de diputat al Congrés?

Si jo defenso el salari mínim interprofessional, el defenso també per als ciutadans de la demarcació de Tarragona. Si les pensions passen del 0,25% al 8,5% gràcies a la pressió d’ERC, se’n beneficien milers de pensionistes de la demarcació. I així tot.

I en concret per a Tarragona?

Les xarxes tancades, que afecten molt la indústria petroquímica i electrointensiva, jo vaig començar a defensar-les el 2016, quan vaig entrar per primer cop al Congrés. Era una directiva europea del 2011, i fins al 2023 no s’han aprovat. Reforçar la indústria és reforçar els salaris i la fiscalitat. Hi ha moltes coses que no he pogut fer per un tema de poder: som 13 diputats. Per això és important tenir diputats.

De què se sent més orgullós?

D’haver defensat com ningú les pensions i els drets laborals, en benefici dels treballadors de tot Espanya. Una altra de les coses de les que estic més orgullós és d’haver introduït a l’última llei de pensions l’obligació de fer una auditoria a la Seguretat Social que demostra que les pensions són sostenibles. El que passa és que hi ha hagut 140.000 milions d’euros que han sortit de la caixa de les pensions i s’han destinat a despeses impròpies. És a dir, que durant anys s’han utilitzat 20.000 milions anuals per pagar partides no relacionades amb les pensions. Hem destruït el relat que les pensions són insostenibles.

S’ha fet l’auditoria?

Estem en una democràcia low cost. Aquesta auditoria s’hauria d’haver fet als sis mesos. Ja portem més d’un any, i no s’ha fet. Però s’ha trencat el mantra que les pensions són insostenibles.

Una de les espines clavades és no haver pogut aprovar una reforma laboral millor per als treballadors?

La gran espina clavada. Feijóo ha dit que la reforma laboral ell no la tocarà si accedeix al Govern. És la prova que era una reforma laboral insuficient del tot. Va representar el trencament de les relacions entre ERC i Unidas Podemos. Ens va decebre molt una part de Podemos, que és la de Sumar avui.

O sigui, Yolanda Díaz.

Sí. Havíem anat a l’una en el 99% de les votacions. Podien i no van voler. Sumàvem. Va ser per reial decret llei i va ser un furt al parlamentarisme, perquè es va impedir el debat i la millora. Ens van dir que no podríem tocar ni una coma. Anava de protegir els treballadors perquè no els poguessin acomiadar per la cara, i nosaltres pensàvem que des del punt de vista nacional i social, si amb algú podíem parlar, era amb Podemos. A mi em va afectar molt. Va ser un punt d’inflexió molt dur. Ho vam viure com una gran traïció.

Doncs els sindicats van donar el vistiplau.

Jo amb els sindicats no m’hi posaré mai, perquè ells fan la seva feina. Ells van arribar fins on van poder. Però jo també tenia dret a arribar fins on pogués, i em van robar el dret parlamentari. Va ser una falta de respecte envers els companys d’investidura. Crec que Podemos es pensava que els sindicats ens doblegarien a nosaltres. Es pensaven que no ens atreviríem a aguantar el ‘no’. Només que haguéssim tingut un diputat més –i això és important en relació amb l’abstenció– no haurien sumat. Que no diguin que és una gran reforma laboral, perquè així és com es perd credibilitat.

I els indefinits, doncs?

Sí que ha augmentat el nombre d’indefinits, però un terç són contractes de treball amb parcialitat no desitjada. Una cosa és la veritat i l’altra el relat. El relat que és una reforma laboral molt bona es veu que està guanyat. Jo vaig contra corrent. Hi ha bloquejos informatius molt grans. Els advocats laboralistes saben que tinc raó.

ERC tem una altra batacada, després de la del 28-M?

Venim d’onze eleccions seguides augmentant resultats. A les municipals hem baixat, sí. Les últimes generals les vam guanyar. Penso que si la gent valora el que hem fet a nivell nacional, social, i en defensa dels drets democràtics, tornarem a guanyar.

La crida al vot útil pot fer que el votant d’esquerres es decanti pel PSC?

Seria una mala manera d’entendre el vot útil. El vot útil és precisament fer que el PSOE faci les polítiques d’esquerra gràcies a ERC. Si fa quatre anys el PSOE hagués pogut triar, hauria triat Ciutadans, recordem-ho. El vot útil és que nosaltres poguem condicionar el PSOE. El PSOE no fa, sinó que se l’obliga a fer. ERC farem tot el possible perquè l’extrema dreta no governi, perquè des dels anys 30 que som antifeixistes, però tampoc regalarem res. Vam tombar uns Pressupostos i ho podem tornar a fer, que quedi clar.

El president Aragonès ahir mateix va fixar el preu d’una eventual investidura de Pedro Sánchez: posar fi al dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i continuar la negociació amb Catalunya. I el referèndum?

El referèndum forma part de la taula de diàleg, evidentment, igual que l’amnistia.

El fet de no esmentar el referèndum com a condició ‘sine qua non’ d’entrada és per facilitar la negociació? No serà per diluir la possibilitat que se celebri?

El compromís d’ERC de fer un referèndum el portem a la sang. La negociació ha d’estar oberta a tot. Finançament, Rodalies i continuar amb la taula de diàleg no és un mal començament per a una negociació.

Què seria més humiliant, que els vots d’ERC anessin a un altre partit, independentista o no, o que anessin a l’abstenció?

Em costaria d’entendre que, davant de l’onada de l’extrema dreta, la gent s’abstingués. Si la gent pensa que ha de votar un altre partit independentista, que ho faci, però en els últims quatre anys he vist altres partits independentistes menjant crispetes als escons. No han fet res més que això. Potser sense nosaltres alguns encara estarien a Estremera.

Molta gent creu que ERC ha enganyat.

M’indigna que algú pensi que hem enganyat la gent. Si algú es pensa que hem enganyat la gent i hem pagat quatre anys de presó, veient els fills darrere d’un vidre... La gent es pensa que tot és més fàcil del que realment és.

Perdoni, però era el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui deia que Catalunya passaria «de legalitat a legalitat».

En un país normal potser hauria estat diferent, però Espanya és un país encara amb un tic autoritari. Podem admetre que no estava tot previst. Puc entendre la decepció, la indignació, però no que es digui que ERC va enganyar.

A més de treure gent de la presó, ja haurien pogut negociar el traspàs de Rodalies.

Ho hem intentat. En tot cas, exigim que traspassin Rodalies i també els diners corresponents.

Segons el delegat del Govern espanyol a Tarragona, Carlos Prieto, la Generalitat també té deutes amb Rodalies, perquè no ha signat el contracte programa.

Aquest senyor no diu tota la veritat. Tenim un Estat que ens va en contra.

És factible bastir una unitat estratègica de l’independentisme a Madrid, si no hi és a Catalunya?

Estem obligats a entendre’ns.

Vam sentir Junts al Parlament demanar a ERC «poder tenir un mínim comú programàtic». El votant independentista pot pensar com és que encara estan vostès així a aquestes altures de la pel·lícula, i que no hi ha remei.

Coses que nosaltres hem defensat han estat menyspreades. Sobre la defensa de Catalunya, no crec que ningú hagi fet més que ERC: treure de la presó nou persones condemnades a cent anys, acabar amb el delicte de sedició, crear una taula de diàleg... A algú li pot semblar que fer sortir la gent de la presó és poca cosa. Llavors, que diguin quina és la seva opció, o que diguin què han fet ells.

Es refereix a Junts?

Sí.

Són els que han estat menjant crispetes al Congrés, segons vostè?

Exacte. A aquests jo no els he vist, al Pacte de Toledo. Una altra cosa és el PDeCAT. Amb Ferran Bel, que estem als antípodes des del punt de vista social i econòmic, sí que es podia fer unitat d’acció en alguns temes, perquè treballava.

ERC s’ha sentit sola?

Molt sola. Amb la taula de diàleg, per exemple. Ni la volia el PSOE ni la volia Junts. El PSOE hi va anar arrossegant els peus, però els altres estaven a dins del Govern! I la foto més potent va ser la taula de diàleg, perquè estava dient al món, per primer cop, que aquí hi ha un conflicte polític entre dues entitats polítiques sobiranes. Cal mantenir aquesta foto.

La campanya abstencionista la troba irresponsable?

M’atreviria a dir que la campanya de l’abstencionisme té l’espanyolisme al darrere. Sempre ens hem de fer aquella pregunta: a qui beneficia? Estic convençut que darrere de la campanya de l’abstenció hi ha els poders de l’Estat. Trobarien fantàstic poder dir que «el independentismo ha muerto». El seu somni seria que els moviments de ruptura dels últims deu anys, el 15-M –ja domesticat en aquests moments– i l’independentisme, quedessin anul·lats.

Cal tocar el calendari de tancament de les nuclears, ara que són, segons diu Brussel·les, energia verda?

Les nuclears cal que el més aviat possible es tanquin. El futur no és nuclear, i també depén de l’Estat el que passi amb les zones on es tancaran les nuclears, que no es poden convertir en un desert. L’Estat té un deute històric amb aquest territori.

S’acabarà abans la Sagrada Família que el Corredor del Mediterrani?

La tardança del Corredor del Mediterrani no només perjudica la demarcació de Tarragona sobretot, sinó també els valencians i els andalusos. És una manera d’entendre l’economia, i d’entendre l’Estat. Fa dècades que estem parlant del Corredor del Mediterrani. Un país que comença l’AVE amb el trajecte Sevilla-Madrid és que no ha entès res. Una de les raons per les quals creix l’independentisme és per aquesta incapacitat de l’Estat amb les coses on té competència exclusiva. Que el Corredor del Mediterrani no estigui enllestit ho diu tot.

Què necessita Catalunya perquè tot això se solucioni?

La independència.

Comentarios
Multimedia Diari