Troben per primer cop fogars prehistòrics al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet

A les excavacions realitzades fins ara al jaciment del Molí del Salt de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) era habitual trobar-hi restes de fauna cremada -fragments de conill calcinats i cruspits pels homínids-, però mai s'havia localitzat l'estructura on fa entre 13.000 i 14.000 anys s'haurien cuinat aquelles bèsties. Tretze anys després de la primera excavació sistemàtica sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), s'han identificat per primer cop quatre fogars al Molí del Salt, alguns dels quals construïts de forma molt elaborada. Els treballs d'aquest any han permès recuperar més de 5.000 restes, entre artefactes de pedra i restes òssies de fauna. "Això ha estat una novetat important", indica Manuel Vaquero, arqueòleg investigador de l'IPHES i director d'aquest projecte de recerca. "Hem documentat estructures d'hàbitat molt complexes, incloent-hi fogars, i d'altres construïdes amb pedres les quals encara no sabem quina funcionalitat tenien".

Sobre els fogars, el mateix arqueòleg ha assenyalat que alguns semblen haver estat construïts de forma molt elaborada, amb una preparació prèvia de les superfícies mitjançant capes d'argila.

Els treballs d'aquest any s'han centrat en l'excavació dels nivells arqueològics A i A1, corresponents al Paleolític Superior final, els quals han estat datats entre els 13.000 i els 14.000 anys abans del present. S'han recuperat més de 5.000 restes, entre artefactes de pedra i restes òssies de fauna. Cal destacar la troballa d'un conjunt de petxines marines perforades que probablement formaven part d'un collaret.

Els treballs arqueològics es van desenvolupar del 15 de maig al 9 de juny i han estat finançats pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i per l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet. Les excavacions del Molí del Salt formen part del projecte de recerca de l'IPHES que porta per nom 'Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona'.

L'equip d'excavació estava format per catorze persones, cinc de les quals eren alumnat de Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies als projectes de recerca que desenvolupa l'IPHES i que estan a l'avantguarda mundial en el seu àmbit. A més, hi van participar arqueòlegs provinents de Barcelona, Castelló, Madrid i Mèxic.

Els resultats d'aquests tretze anys d'excavacions es plasmaran en una exposició que tindrà lloc a Vimbodí i Poblet aquest agost, coincidint amb la Festa Major.