Les cabres i les cremes tècniques, claus per a la gestió de Cardó

Imatge d’un dels paratges arrasats pel foc en el recent incendi. - JOAN REVILLAS

Els municipis afectats per  l’incendi a la serra de Cardó-Boix encara no s’han recuperat del xoc que ha suposat l’arrasament d’uns boscos i zones naturals  que ja havien estat calcinades  per les flames anteriorment, amb el 1995 com a data més recordada, però també al 2005 i al 1978. Els alcaldes han reclamat mesures de gestió per evitar nous incendis o tractar que els que s’hi produeixin no siguin tan vastos com el que aquest mes de maig ha afectat un total de 3.081 hectàrees de Rasquera,  el Perelló, Tivenys i en molt menor mesura Benifallet.  Es tracta d’unes mesures que es recullen en el Pla de Prevenció d’Incendis de la Serra de Cardó, lliurat per la Universitat de Lleida  a la Generalitat aquesta mateixa primavera. El seu autor és l’enginyer de forests Joaquim Garcia Codina i se centra només en una part de la serra de Cardó, mentre que la del Boix haurà de ser objecte d’un futur projecte, en ser totes dues considerades com a zones d’alt risc forestal.

Segons es detalla al document, la serra de Cardó es caracteritza per una abrupta i sinuosa orografia, a la que acompanyen sovint intenses ratxes de vent que es canalitzen per la vall de l’Ebre i que «dificulten en gran mesura la implementació d’infraestructures efectives de prevenció i control dels incendis forestals».

Biomassa

Així, el pla aposta per aquesta prevenció amb  la neteja del sotabosc i l’obertura de clarianes a partir de cremes controlades (l’anomenat foc prescrit o tècnic) o a través de l’aprofitament  sostenible del combustible forestal, ja sigui com a través de la ramaderia o de l’explotació de la biomassa.

En aquest sentit, resulta bàsica i indispensable la presència dels ramats de cabra blanca propis de Rasquera (que de moment s’han quedat sense pastures i s’han hagut de traslladar). Segons explica  el redactor del pla de prevenció d’incendis a la serra, es tracta d’eines que són força econòmiques  però de la màxima efectivitat.

Xarxa viària i senders

Pel que fa a la gestió, i com també han reivindicat els alcaldes de la zona, resulta molt important el manteniment de la xarxa de camins i senders, l’única manera per accedir a algunes de les zones de més difícil accés.

Un altre punt clau és la compartimentació del territori. A l’àrea de Cardó es fixen les carreteres TV3021 (de Rasquera al Balneari de Cardó) i el Camí dels Monredons com a les dues infraestructures bàsiques per tal de dividir el territori en quatre sectors i planificar actuacions de cara a l’actuació d’un hipotètic incendi forestal.

Pel que fa a les basses existents per a l’ús dels bombers, es proposa fer un inventari i  reformar  algunes de les existents o es canviaran de lloc, per tal d’optimitzar aquest recurs de cara a la prevenció i extinció d’incendis en el conjunt de la serra.

Patrons de comportament

«Els grans incendis segueixen un mateix patró, com s’ha demostrat en el foc recent, molt similar al de 1995», explica GArcia. Així, tenint en compte els models existents es poden avançar els comportaments de les flames i la seva evolució, per tal d’aplicar-hi les millors estratègies.  En aquest sentit, el pla estableix tot un seguit de punts estratègics als nusos dels barrancs i a les zones altes de les carenes, on la concentració dels esforços dels bombers pot evitar la propagació ràpida del foc, com ha passat en aquest últim incendi.