La Generalitat exigirà a l'Estat que no s'extraguin els llots de Flix fins a acabar el pla de restitució

La Generalitat assumeix com a pròpia la demanda de tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre que exigeixen que no s'iniciï l'extracció dels llots contaminats de l'embassament de Flix fins que s'acabin les obres previstes al pla de restitució. Així s'hi ha compromès el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Lleonard Carcolé, en una reunió celebrada aquest divendres a Móra d'Ebre. Carcolé ha assegurat que posarà aquesta condició sobre la taula del nou director general de l'Aigua, Juan Urbano López de Meneses, en la reunió que mantindrà amb ell, probablement, durant aquest mes de febrer. El pla de restitució suposa una inversió de més de 57 MEUR a 71 municipis de l'Ebre i del Camp de Tarragona. "Ens plantarem davant de qualsevol actuació a l'embassament de Flix si abans no s'ha acabat el pla de restitució", ha reiterat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, que aquest divendres ha anunciat el suport explícit de la Generalitat a la petició que fan tots els alcaldes de la comarca. "L'important és que tots anem a una", ha afegit.

El pla de restitució territorial suposarà una inversió total de més de 57 MEUR i beneficiarà una població d'unes 185.000 persones. Els 71 municipis inclosos al Pla es classifiquen en tres grups: el dels municipis riberencs la captació dels quals està o pot estar influïda per l'Ebre; les poblacions riberenques la captació dels quals, en un principi, no està influïda per l'Ebre, tot i que es troben riu avall del pantà de Flix; i el dels municipis del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta situats a menys de quinze quilòmetres del riu en línia recta.

Jardí ha deixat clar que la condició "sine qua non" que posen és de "sentit comú". "Si es va pensar un pla perquè en cas d'una emergència durant l'extracció dels llots tòxics estès garantida la seguretat de les persones, és just i de sentit comú que ho exigim", ha afegit.

Durant la reunió mantinguda aquest divendres a Móra d'Ebre, Carcolé els ha explicat que una altra de les qüestions que es posaran sobre la taula en la propera trobada que mantindrà amb el nou director general de l'Aigua de l'Estat serà la fórmula de finançament de la part del pla de restitució que ha d'assumir l'ACA. La delicada situació de l'ACA feia impossible que l'Agència pogués assumir la part dels projectes i d'expropiacions per fer el pla de restitució que li pertocava, d'acord amb un conveni signat amb la societat estatal Acuamed. "L'objectiu és fer un nou conveni perquè Acuamed assumeixi tota la inversió i que l'ACA la pugui retornar quan s'acabessin les obres al 2014", ha detallat Jardí.

La reunió amb el director general de l'Aigua servirà també per conèixer "l'estratègia" del nou govern espanyol sobre el projecte de descontaminació de l'embassament de Flix. "Està clar que el pla actual el va dissenyar un govern que no és l'actual i podria ser que per abaratir costos els nous responsables optessin per una altra solució", ha alertat Jardí. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal ha assegurat que "sigui quina sigui" l'opció tècnica que triïn per donar una solució als llots tòxics el pla de restitució és "innegociable". "Qualsevol acció que suposi remenar aquells llots té un risc i nosaltres hem de garantir la seguretat dels nostres ciutadans", ha afegit.

La "intranquil·litat" sobre el fet que Acuamed pogués iniciar l'extracció dels llots tòxics abans de fer el pla de restitució va sorgir el passat mes de novembre després d'una visita que van fer els alcaldes de la Ribera d'Ebre a les obres per parlar amb responsables de l'empresa adjudicatària FCC. "Ens van dir que potser podrien començar l'extracció al març", ha recordat Jardí. A partir d'aquell moment, el Consell Comarcal va demanar una reunió amb l'ACA perquè intercedís davant el govern de l'Estat.